Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris UAB. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris UAB. Mostrar tots els missatges

Representa, realment, el SEPC els meus ideals com a estudiant?

Aquest és l'últim post d'aquest blog. No l'he utilitzat massa i en 3 anys no he arribat ni a les 100 publicacions. Potser n'obro un altre però vist el panorama, em quedo amb Twitter i Facebook, menys feina, més divertit.

L'últim post el vull dedicar a una cosa que mai he tingut massa temps per pensar però que avui, poc a poc, ha anat sortint la cosa. Vull donar la meva opinió sobre el SEPC, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, la meva opinió sobre l'error que és que un grup de persones et representi quan en realitat no compartiu cap ideal. Segurament la manera d'expressar-me en aquesta publicació no em farà guanyar mai un Nobel de literatura, però és, d'una manera el més tolerant i respectuosa possible (és a dir, light), la meva opinió i us la vull fer arribar a tots.

En resposta a la frase que m'han dit avui "si existeix el SEPC és perquè els estudiants ho volen", diré que jo sóc estudiant i mai se m'ha preguntat directament si vull o no que el SEPC em representi i, si se'm preguntés, diria amb gust que no, no vull que em representi una gent que no respecta l'opinió dels altres i que l'única manera que coneix de reivindicar el que vol és amb la violència. Jo he rebut una educació basada en el respecte a les persones i a la seva opinió, en el diàleg i en la paraula, així que m'agradaria que la persona que faci política en nom meu ho faci seguint els mateixos ideals i principis que jo crec, respecto i segueixo.

En cap cas necessito embrutar o trencar una màquina propietat dels FGC perquè abaixin les tarifes ni tancar-me, utilitzant mobiliari de la UAB per fer una barricada, en una facultat perquè no tiri endavant una llei que no l'ha de decidir íntegrament la direcció de la meva universitat, sinó els dirigents de la meva Comunitat Autònoma i els del meu Pais. I sobretot, no vull que algú, en el meu nom, ho faci.

Espero que entengueu el meu propòsit i que la meva idea, en cap cas, és atacar a cap persona en particular, si no la manera d'actuar del sindicat que, sense que m'hagin preguntat, actua en el meu nom d'una manera que no crec pròpia, ni meva ni de molts estudiants que conec i m'han expressat la seva opinió sobre l'assumpte.

Com sempre, la gent que defensa aquestes idees s'han pres massa a pit una crítica feta amb bona fe, com si els estigues atacant directament a ells quan en realitat em queixo d'unes maneres de fer i d'un comportament que em representen quan jo no ho vull. M'han dit que en cada elecció del claustre és quan et pregunten si vols que aquest sindicat (suposo que n'hi ha d'altres que es presenten a les eleccions) et representi i vetlli pels teus drets d'estudiant. Sincerament, és la primera vegada que sento a parlar d'aquestes eleccions. Jo no tindré cap problema en anar a votar (tant si he de perdre deu minuts com si he de perdre dues hores) sempre i quan m'expliquin què estic votant, quan he de votar i on he de votar. Estic en el meu tercer any a la Universitat Autònoma de Barcelona i mai he rebut aquesta informació, per tant el problema no és del tot meu. No patiu, a les pròximes eleccions miraré de demanar més informació, ja que si no he tingut cap notícia sobre aquestes eleccions, per alguna cosa deu ser (potser a algú ja li està bé que no tots els alumnes coneguem l'existència d'aquestes eleccions).

Vull deixar clar un cop més que, expressant la meva opinió, no pretenc atacar a ningú en particular sinó unes maneres de fer i unes accions que no puc permetre que es facin en nom meu perquè no representen els meus ideals ni els meus interessos.



Fins aquí doncs, la vida d'aquest bloc, que va començar com una xorrada i ha acabat...bé, no crec que hagi canviat mai. Gràcies a tots!
.

Perquè en el fons sou el mateix...

Estimats estudiants, professors o simplements lectors:

Els fets que van succeïr el dia 4 de març de 2008 a la Facultat de Filosofia i Lletres són del tot inadmisibles. I no només parlo de l'entrada dels Mossos d'Esquadra i la càrrega policial posterior sinó també del comportament dels estudiants manifestants que van obligar a professors i alumnes a abandonar la Facultat contra la seva voluntat, van utilitzar mobiliari per construir barricades i van refusar les negociacions per una solució amistosa de la situació. Aquest comportament també és deplorable.

La reacció del rectorat davant d'aquests fets va ser trucar a les forces de seguretat, les quals van actuar d'una manera franquista, recordant als anys 60 quan els grisos carregaven contra les protestes estudiantils.

El dia després es va organitzar una concentració a la Plaça Cívica de la UAB i posteriorment una desfilada cap al rectorat per exigir la dimissió del rector, Lluís Ferrer.

Amb això no vull defensar el rectorat i molt menys el que van fer els Mossos, però no puc quedar-me de braços plegats quan els que denuncïen aquestes accions no respecten els meus drets i deures ni la meva opinió.

Avui, dia 6 de març de 2008 hi havia convocada una manifestació en contra del Pla Bolonya a la Plaça Universitat de Barcelona. Jo, com la gran majoria d'alumnes de la ETSE i/o altres facultats de la UAB, he anat a classe exercint el dret de decidir, complint amb els meus deures. Molts alumnes que han utilitzat el tren per anar a la Universitat han estat víctimes d'insults i esbroncades per part dels estudiants que feien vaga. Altres han entrat a les aules, interrompent les classes que s'impartien sense demanar permís al professor per informar, d'una manera totalment imparcial, el que havia passat i per què, segons ells, haviem d'anar a la manifestació.


El que m'han dit, bàsicament, és que si no em manifesto, sóc còmplice i estic d'acord amb el Pla Bolonya. Que si exerceixo el meu dret a estudiar i assistir a classe, estic donant suport a les accions dels Mossos d'Esquadra del dia 4.

Les coses no són així, no tot és blanc o negre. Jo tinc el dret a manifestar-me, no pas l'obligació i si no el vull exercir, no vol dir que estigui a favor del Pla Bolonya.

Avui, com el dia 4, uns estudiants han tancat la Facultat de Lletres i no han deixat entrar als alumnes que volien anar a classe, poc després han pogut entrar per una altra porta però quan han pogut fer classe, els manifestants han irromput a les aules tancant persianes i finestres, obligant als alumnes que no feien vaga a sortir, els quals han decidit tornar a casa, no com a protesta sinó perquè estaven farts de la incomprensió, de la ignorància i de la hipocresia que demostraven els estudiants en vaga.

No ens extranyem si demà o d'aquí uns dies es digui que un 90% dels estudiants estaven en vaga, ja que serà mentida. Molts estudiants han tornat a casa perquè que no els han deixat fer classe. Aquest comportament també és deplorable, amb amenaçes, crits i males maneres no es va enlloc.

La violència només engendra violència. Rebutjem la hipocresia.