Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Política (suposo). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Política (suposo). Mostrar tots els missatges

Representa, realment, el SEPC els meus ideals com a estudiant?

Aquest és l'últim post d'aquest blog. No l'he utilitzat massa i en 3 anys no he arribat ni a les 100 publicacions. Potser n'obro un altre però vist el panorama, em quedo amb Twitter i Facebook, menys feina, més divertit.

L'últim post el vull dedicar a una cosa que mai he tingut massa temps per pensar però que avui, poc a poc, ha anat sortint la cosa. Vull donar la meva opinió sobre el SEPC, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, la meva opinió sobre l'error que és que un grup de persones et representi quan en realitat no compartiu cap ideal. Segurament la manera d'expressar-me en aquesta publicació no em farà guanyar mai un Nobel de literatura, però és, d'una manera el més tolerant i respectuosa possible (és a dir, light), la meva opinió i us la vull fer arribar a tots.

En resposta a la frase que m'han dit avui "si existeix el SEPC és perquè els estudiants ho volen", diré que jo sóc estudiant i mai se m'ha preguntat directament si vull o no que el SEPC em representi i, si se'm preguntés, diria amb gust que no, no vull que em representi una gent que no respecta l'opinió dels altres i que l'única manera que coneix de reivindicar el que vol és amb la violència. Jo he rebut una educació basada en el respecte a les persones i a la seva opinió, en el diàleg i en la paraula, així que m'agradaria que la persona que faci política en nom meu ho faci seguint els mateixos ideals i principis que jo crec, respecto i segueixo.

En cap cas necessito embrutar o trencar una màquina propietat dels FGC perquè abaixin les tarifes ni tancar-me, utilitzant mobiliari de la UAB per fer una barricada, en una facultat perquè no tiri endavant una llei que no l'ha de decidir íntegrament la direcció de la meva universitat, sinó els dirigents de la meva Comunitat Autònoma i els del meu Pais. I sobretot, no vull que algú, en el meu nom, ho faci.

Espero que entengueu el meu propòsit i que la meva idea, en cap cas, és atacar a cap persona en particular, si no la manera d'actuar del sindicat que, sense que m'hagin preguntat, actua en el meu nom d'una manera que no crec pròpia, ni meva ni de molts estudiants que conec i m'han expressat la seva opinió sobre l'assumpte.

Com sempre, la gent que defensa aquestes idees s'han pres massa a pit una crítica feta amb bona fe, com si els estigues atacant directament a ells quan en realitat em queixo d'unes maneres de fer i d'un comportament que em representen quan jo no ho vull. M'han dit que en cada elecció del claustre és quan et pregunten si vols que aquest sindicat (suposo que n'hi ha d'altres que es presenten a les eleccions) et representi i vetlli pels teus drets d'estudiant. Sincerament, és la primera vegada que sento a parlar d'aquestes eleccions. Jo no tindré cap problema en anar a votar (tant si he de perdre deu minuts com si he de perdre dues hores) sempre i quan m'expliquin què estic votant, quan he de votar i on he de votar. Estic en el meu tercer any a la Universitat Autònoma de Barcelona i mai he rebut aquesta informació, per tant el problema no és del tot meu. No patiu, a les pròximes eleccions miraré de demanar més informació, ja que si no he tingut cap notícia sobre aquestes eleccions, per alguna cosa deu ser (potser a algú ja li està bé que no tots els alumnes coneguem l'existència d'aquestes eleccions).

Vull deixar clar un cop més que, expressant la meva opinió, no pretenc atacar a ningú en particular sinó unes maneres de fer i unes accions que no puc permetre que es facin en nom meu perquè no representen els meus ideals ni els meus interessos.



Fins aquí doncs, la vida d'aquest bloc, que va començar com una xorrada i ha acabat...bé, no crec que hagi canviat mai. Gràcies a tots!
.

Pensant en el 2010

Ara que ja sóc gran i tinc pèls al pit, m'he de començar a plantejar realment qui vull que em representi.



Al març ja vaig votar i em vaig estrenar amb victòria. Sí, vaig votar al PSOE, no me n'arrepenteixo ja que el que volia era que no manés el PP i ho vaig aconseguir, i tot i que no compleixen tot el que prometen (com tots) em convenç prou la seva filosofia i el seu "talante".


El dubte que se'm plateja ara és, a qui he de votar a les eleccions a la Gene? M'he de deixar d'òsties i triar el que he mamat tota la vida? O m'he de deixar convèncer pels que se suposa que saben què és el que convé a Catalunya? Si no m'agrada la ideologia d'Esquerra, no sóc indepe i, sobretot, no m'agraden el Carod ni el Puigcercós, i resulta que votar al PSC cada vegada és torna més inútil, a qui cony he de triar?


Iniciativa? Neo-hippies amb complexe d'escombriaires, pijos mongoloides carregats d'òsties com diu en Jair, capaços d'amagar una dictadura del reciclatge sota boniques paraules com "sostenibilitat", "benestar" i "progrés social".


"M'aburreixo, tant de bó pogués agafar
la meva bicicleta i anar a la comuna
a fer uns malabars."



Convergència? Ho sento, la laca no em va. Si en 23 anys no van fer res per expulsar el feixisme pro-Franco a Catalunya no ho faran ara.


Ciutadans? Rebutjo el nacionalisme extrem, però no vull oblidar les meves arrels. Hi ha qui diu que son uns neo-fatxes enmascarats, segons el que diuen ells, són la solució als no nacionalistes que volen parlar castellà sense que la gent els senyali amb el dit. En part mel's crec, en part prefereixo no tenir-hi res a veure quan petin seques i ens haguem de mudar a la Catalunya Nord.


"Arribo a temps per la campanya?"


Així què? Antitaurí? Família i Vida? Partit Humanista? Voto en blanc i li passo el marró a un altre? O millor vaig a la Plaça St. Jaume amb un Panzer i acabem abans?

.
.
.

Sarah Palin, otra que tal

.

Ja vaig demostrar el que sentia pel candidat republicà a la presidència dels Estats Units, John "Patatafrita" McCain (More't, fill de puta, un missatge breu, clar i concís, no mereix res més) i aquesta setmana poso el "broche de oro" citant a una gran estrella del cinema francès:


"Señora, al negar la responsabilidad de los seres humanos en el calentamiento climático, al militar por el porte de armas y el derecho a dispararle a lo que sea, y con vuestras declaraciones de una desconcertante estupidez, usted avergüenza a las mujeres..."



Ningú com Brigitte Bardot per expressar el que realment és Sarah Palin, un producte creat pel govern Bush per assegurar-se el vot conservador i que, sobretot amb les declaracions d'aquest cap de setmana respecte les suposades amistats de Barack Obama, l'únic que fa és augmentar l'odi i el rebuig de les societats desenvolupades.


"Vote for McCain, xenophobia, homophobia and rock&roll"

Obama: we must.
.
.
.

More't, fill de puta

.


.
.
.