Avui és el meu aniversari

En faig 19, sí, sóc un...


.
.
.

Les conseqüències del Dan Brownisme, o com escriure llibres amb la polla i vendre'ls a cabassos

Per culpa d'aquell home que un dia es va trobar un manual de "Escribe tu propio best-seller", útimament han aparegut un seguit de novel·les de merda que han fet rics als seus autors, milions de vendes, tothom parlant-ne, pel·lícules ultra-taquilleres i que no deixen de ser folletos de 500 pàgines de merda illegible. Arguments que no tenen cap mena de sentit o trames que ja les hem vist fins i tot a les pinícules de Disney.

Jo, de Dan Brown només n'he llegit 200 pàgines. D'un llibre que es diu El gran engany (en castellà, La conspiración), el qual a la portada surt una cita de la crítica perpetrada pel Washington Post: "Una obra mestra del suspens. Impossible deixar-la a mitges." Mentida, jo ho he fet i fins i tot crec que va ser la millor opció que podia pendre per preservar la meva integritat mental.

Per cert, ningú s'ha adonat de que la portada d'aquest últim i l'últim d'en Thomas Greanias (La profecía de la Atlántida) són pastades?




La veritat és que no conec res del tal Greanias, però què es pot esperar d'un títol així? L'Atlàntida, un altre tema més sobat que els pits d'una pornostar en els últims anys de la seva carrera i una profecía que preveu la fi del món d'una forma catastròfica, cruel i malèvola. Te pinta de ser una bona merda, com tots els de'n Brown. No us equivoqueu, El Código Da Vinci també és dolent, i la peli, pitjor. Un altre dia parlaré
de lo dolentes que poden arribar a ser les pel·lícules basades en obres mestres de la literatura universal.
.
.
.

Pensant en el 2010

Ara que ja sóc gran i tinc pèls al pit, m'he de començar a plantejar realment qui vull que em representi.



Al març ja vaig votar i em vaig estrenar amb victòria. Sí, vaig votar al PSOE, no me n'arrepenteixo ja que el que volia era que no manés el PP i ho vaig aconseguir, i tot i que no compleixen tot el que prometen (com tots) em convenç prou la seva filosofia i el seu "talante".


El dubte que se'm plateja ara és, a qui he de votar a les eleccions a la Gene? M'he de deixar d'òsties i triar el que he mamat tota la vida? O m'he de deixar convèncer pels que se suposa que saben què és el que convé a Catalunya? Si no m'agrada la ideologia d'Esquerra, no sóc indepe i, sobretot, no m'agraden el Carod ni el Puigcercós, i resulta que votar al PSC cada vegada és torna més inútil, a qui cony he de triar?


Iniciativa? Neo-hippies amb complexe d'escombriaires, pijos mongoloides carregats d'òsties com diu en Jair, capaços d'amagar una dictadura del reciclatge sota boniques paraules com "sostenibilitat", "benestar" i "progrés social".


"M'aburreixo, tant de bó pogués agafar
la meva bicicleta i anar a la comuna
a fer uns malabars."



Convergència? Ho sento, la laca no em va. Si en 23 anys no van fer res per expulsar el feixisme pro-Franco a Catalunya no ho faran ara.


Ciutadans? Rebutjo el nacionalisme extrem, però no vull oblidar les meves arrels. Hi ha qui diu que son uns neo-fatxes enmascarats, segons el que diuen ells, són la solució als no nacionalistes que volen parlar castellà sense que la gent els senyali amb el dit. En part mel's crec, en part prefereixo no tenir-hi res a veure quan petin seques i ens haguem de mudar a la Catalunya Nord.


"Arribo a temps per la campanya?"


Així què? Antitaurí? Família i Vida? Partit Humanista? Voto en blanc i li passo el marró a un altre? O millor vaig a la Plaça St. Jaume amb un Panzer i acabem abans?

.
.
.

Sarah Palin, otra que tal

.

Ja vaig demostrar el que sentia pel candidat republicà a la presidència dels Estats Units, John "Patatafrita" McCain (More't, fill de puta, un missatge breu, clar i concís, no mereix res més) i aquesta setmana poso el "broche de oro" citant a una gran estrella del cinema francès:


"Señora, al negar la responsabilidad de los seres humanos en el calentamiento climático, al militar por el porte de armas y el derecho a dispararle a lo que sea, y con vuestras declaraciones de una desconcertante estupidez, usted avergüenza a las mujeres..."



Ningú com Brigitte Bardot per expressar el que realment és Sarah Palin, un producte creat pel govern Bush per assegurar-se el vot conservador i que, sobretot amb les declaracions d'aquest cap de setmana respecte les suposades amistats de Barack Obama, l'únic que fa és augmentar l'odi i el rebuig de les societats desenvolupades.


"Vote for McCain, xenophobia, homophobia and rock&roll"

Obama: we must.
.
.
.

Jo escric amb la polla

.

poñerjypírhjg
jeçptiohj
eojf
qe
gdohipnb oouòeihguojlb owrbjk lfsjbgwigbçç++çp`pçùg973p4h-gljbmv n
qer8ihgçr`wOub
bóerh
gfb
fhpiner
.
.
.

Meme-c's

.
Tot i no haver-me nominat, m'ha fet gràcia l'història aquesta de les camisetes que han posat el sr Albert, sr Moriarty i sr Brillant.

Aquí teniu les meves propostes:











Apa, si us ha agradat, seguiu-ho. Crec que hi havia un sorteig o algo, n'Albert ho explica una mica.
.
.
.