Les conseqüències del Dan Brownisme, o com escriure llibres amb la polla i vendre'ls a cabassos

Per culpa d'aquell home que un dia es va trobar un manual de "Escribe tu propio best-seller", útimament han aparegut un seguit de novel·les de merda que han fet rics als seus autors, milions de vendes, tothom parlant-ne, pel·lícules ultra-taquilleres i que no deixen de ser folletos de 500 pàgines de merda illegible. Arguments que no tenen cap mena de sentit o trames que ja les hem vist fins i tot a les pinícules de Disney.

Jo, de Dan Brown només n'he llegit 200 pàgines. D'un llibre que es diu El gran engany (en castellà, La conspiración), el qual a la portada surt una cita de la crítica perpetrada pel Washington Post: "Una obra mestra del suspens. Impossible deixar-la a mitges." Mentida, jo ho he fet i fins i tot crec que va ser la millor opció que podia pendre per preservar la meva integritat mental.

Per cert, ningú s'ha adonat de que la portada d'aquest últim i l'últim d'en Thomas Greanias (La profecía de la Atlántida) són pastades?




La veritat és que no conec res del tal Greanias, però què es pot esperar d'un títol així? L'Atlàntida, un altre tema més sobat que els pits d'una pornostar en els últims anys de la seva carrera i una profecía que preveu la fi del món d'una forma catastròfica, cruel i malèvola. Te pinta de ser una bona merda, com tots els de'n Brown. No us equivoqueu, El Código Da Vinci també és dolent, i la peli, pitjor. Un altre dia parlaré
de lo dolentes que poden arribar a ser les pel·lícules basades en obres mestres de la literatura universal.
.
.
.

1 comentaris:

Josep ha dit...

Qualsevol dia li donaran el Nobel de Literatura a la Belén Esteban.

I és que al final enyorarem l'analfabetisme militant.