.
La lista (de la compra) de Schindler:
Cinematogràficament parlant, o viceversa
Publicat per newyorkDC a les 20:52 2 comentaris
Etiquetes de comentaris: Pinícules
Canvi de direcció
El blog passa a allotjar-se al domini principal de Xocolata amb Menta, és a dir, canvia el "http://blog.xocolata..." per "http://www.xocolata..."
.
.
.
Publicat per newyorkDC a les 15:59 1 comentaris
Etiquetes de comentaris: Desenvolupament del blog
Cap de setmana garrulero
Aquest cap de setmana s'han detectat uns quants focus de garrulisme esportiu, els casos registrats són els següents.
Garrulos nº1: L'Espanyol al complet. Faltes, jugades rastreres i gol il·legal. Només corren quan juguen contra el Barça i després surten dient que si els han acribillat a faltes, que si l'expulsió de Nené és injusta i que si el penal no ho era. Garrulo Tamudo ja s'entrenava pel cap de setmana que ve contra el Madrid, no va rascar bola. Sánchez-Llibre, Pedro Tomás i Coro haurien de vigilar què diuen després d'un partit perquè us podeu equivocar i pensar que són més garrulos que els altres.
Garrulos nº2: Boixos Nois. No hi ha més paraules que "vergonya". Tot i així, no ho paguem amb ells, l'arbitre es va equivocar com fa qualsevol arbitre i el penal era de llibre.
Garrulo nº3: Alfredo Relaño. Com té la barra de justificar així el gol de Coro? Però si a Luís García només li faltava posa-se les hombreres i el casco. Va ser un placatge digne d'un All Black.
Garrulo nº5: Felipe Massa. No només hi ha garrulos al futbol, també n'hi ha a la F1. Felipe només volia protestar pel preu de la benzina i volia tindre la seva pròpia gasolinera al pati de casa.
Els garrulos estan entre nosaltres, estigueu alerta.
.
.
.
Publicat per newyorkDC a les 19:20 4 comentaris
Coses que sé perquè ¿estudio? informàtica
Publicat per newyorkDC a les 21:33 4 comentaris
Etiquetes de comentaris: Ordenyadors
More't, fill de puta
Publicat per newyorkDC a les 0:27 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: Política (suposo), Veritats com temples
Nou banner.
.
Si algú no el veu que esborri la caché
.
.
.
Publicat per newyorkDC a les 0:27 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: Desenvolupament del blog
A la teletres són inútils
Fa una setmaneta vaig enviar una consulta als de TV3, la teva, perquè al pseudo-programa "Llegendes Urbanes" (títol i propaganda prometedors que han resultat una merda) van dir que el mite de que en un partit d'una lliga africana van morir els 11 jugadors d'un equip al caure un llamp al camp era cert i com que semblava una trola com un cabàs, vaig començar a investigar. La veritat és que sí, va caure un llamp en un partit d'una lliga africana i va morir gent, però no els 11 jugadors d'un mateix equip, sinó 3. L'explicació és ben simple, els jugadors afectats pel llamp duien tacs metàl·lics que van atreure l'electricitat i resulta que els jugadors de l'altre equip els duien de goma.
Després d'una setmana, els senyors de la teletres, la teva, m'han respòs amb aquest missatge:
Gràcies pel seu missatge, Àlex. Com el mateix nom del programa indica, aquesta producció tracta sobre "llegendes urbanes", és a dir, històries que corren entre la gent i que molt sovint estan plenes d'incorreccions. El programa es refereix a la història, no a la realitat en què pugui estar basada.
Atentament,
Televisió de Catalunya
Recordo perfectament la veu d'en Juanra Bonet dient que el mite era totalment CERT, és a dir, donant per bona la història i passant olímpicament de la realitat en què està basada. Si la funció del programa és confirmar i desmentir mites que corren pel carrer, no val dir que un mite és cert quan no ho és simplement perquè la realitat en què està basat simplement s'assembla. O és que seria correcte que el Ramón Pellicer digués al TN que han mort 1000 persones en un atemptat quan en realitat n'han mort 3? O que han caigut 11 edificis quan només s'ha desmuntat una tenda de camping a La Ballena Alegre?
Que no us enganyin, a TV3, la teva, manipulen la veritat i si els hi pregunteu no ho negaran.
.
.
.
Publicat per newyorkDC a les 20:54 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: La tele, Veritats com temples
L'apocalipsi es presenta en got llarg
.
Ja porten dies tocant els collons amb el Petit aquell que va jugar amb el Barça, ha tret un llibre explicant les seves penes. Fins i tot li dedica un capítol al Barça anomenat "Barcelona, para mi desgracia", que diu que les hi feien passar putes, no et queixis, tampoc et vas guanyar un tracte millor.
Avui a l'Sport parlen d'un altre capítol en el que explica la rave que es va muntar al guanyar l'Eurocopa del 2000. Jo també surto de festa i bec i no escric un llibre per això...
Fes algo útil i ves al CERN, amb una mica de sort seras el primer en ser xuclat pel forat negre.
les ganes de publicar llibres.
Mini-annex:
MD: La NBA vota Obama.
Tant de bó el negre li coli un bon triple al McCain i la seva colla d'hipòcrites.
.
.
.
Publicat per newyorkDC a les 15:52 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: Patada a la boca
Antena 3, anuncis classificats per tothom
.
El que portavem temps sospitant ha quedat comprovat, Antena3 és una casa de putes i aprofita els anuncis per fer promoció de les seves "professionals de l'amor", aquí en teniu les proves:
Es veia a venir...
.
.
.
Publicat per newyorkDC a les 18:25 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: La tele
La tele
Vale que a l'agost l'audiència baixa i no surt a compte treure l'artilleria pesada. Vale que els diumenges pel matí la gent dorm i només miren la tele els nens petits. Però la tele pre-temporada fa fàstic.
La Sexta mola perquè ho peten amb les presentadores (o que et petaries a les presentadores) i ta bé que repeteixin els programes en altres horaris perquè la gent que no te un horari normal ho pugui veure, però d'aquí a que en una tarda et colin dos capítols de La Tira amb el mateix gag de la parella del pis en obres en els dos capítols, tocat els ous. A més, un títol tant temptador, i mai millor dit, com "Las tentaciones de Eva" no pot ser un simple programa de cuina, aquí falta una segona part porno o algo així.
El programa de camara oculta de La 1 aquet que presenta l'ex-jefe de El Informal és una puta merda, no he vist actors més dolents en ma vida, aquets si que es mereixen una bona patada a la boca quan diuen lo de "pues saluda a la camara...". I quan morirà el Llegendes Urbanes? Més que res perquè l'altre dia ens la van colar bona amb lo dels 11 jugadors de futbol morts en un partit. Perquè serà que encara no m'han contestat?
Doncs això, me'n vaig a veure Está Pasando, es emocionant veure com uns subnormals que es fan dir periodistes toquen els ous als famosillos del moment.
.
.
.
Publicat per newyorkDC a les 12:26 1 comentaris
Etiquetes de comentaris: La tele, Veritats com temples

