Com es pot ser tan incult i tan desvergonyit com per dir això?
Jo admetria l'homicidi com a acte en legítima defensa de la història mundial i de l'esport...
.
Barbaritats passades per aigua
Publicat per newyorkDC a les 22:53 1 comentaris
We weren't born to listen country
No dic que no m'agradi la cançó, és xula i s'hi senten guitarres rockeres, però deien que tornarien a fer un disc de rock pur però de moment el primer single es queda bastant lluny del que jo m'imaginava.
L'experiment amb el country de Lost Highway, per sort, ha quedat enrere i tot i que no esperava un nou These Days, m'imaginava que arribarien a un nou Crush o Bounce, és a dir, vull un Richie i un Tico desbocats, solos de més de mig minut, vull els pels com escarpies!
.
Publicat per newyorkDC a les 1:36 1 comentaris
Etiquetes de comentaris: Música
Premsa del cor...premsa de merda
No puc dir res més. Em trec el barret, amic Ángel.
.
Publicat per newyorkDC a les 0:09 2 comentaris
Etiquetes de comentaris: La tele, Patada a la boca, Veritats com temples
Good bye, Sir Bobby!
Publicat per newyorkDC a les 23:56 1 comentaris
Etiquetes de comentaris: Futbol, Grans persones
Do re mi fa sol
Us presento The Lady Sounds.
Els vaig sentir per primer cop a la final nacional d'Emergenza, es una mescla de rock dels 70-80 amb el garage rock més actual, deixo la maqueta que acaben de grabar perquè feu un petit tast del seu talent i feu córrer la veu.
The Lady Sounds - EP
Publicat per newyorkDC a les 17:52 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: Música


