Exemple d'un microclima independent al quadrat

Tots sabem que la UAB té un microclima independent del Vallès. Pot estar fent sol a Sabadell i plovent a bots i barrals a l'Autònoma, o viceversa. Pots estar a 10º a Castellar i a 3 a la Facultat de Ciències de Bellaterra.

Però la ETSE* encara mola més. Té un microclima independent dins d'un microclima independent. És el que s'anomena: microclima independent al quadrat. Pels qui no conegueu l'edifici, té forma de pinta, és a dir, té un passadís principal amb 5 espines que en surten i entre les espines hi ha zones de terra com la de la foto següent.

El microclima de la ETSE es caracteritza per tindre la capacitat d'estar plovent en un dels espais entre espines d'aquests i no fer-ho a la següent, i això fot. Perquè mires per la vidriera, veus que plou i et mentalitzes de que et mullaras, surts al carrer, i ni una sola gota...


A més, podeu veure com el terreny és idoni per la plantació d'arrossars.

Seguirem informant sobre aquest fenòmen extraordinari.



*ETSE: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria

Pròximament, més entrades del diccionari de Xocolata amb Menta.
.
.
.

No vull castanyes!

Vas caminant pel carrer i en la mitja horeta que dura el trajecte 3 nens d'entre 12 i 16 anys se t'acosten per dir-te si vols castanyes.


El primer cop li dius amablement "No, gràcies" però ells volen fer calers "I pastís?" "No, no, gràcies" i marxes.


El segon ja acceleres el pas quan veus que se t'acosta i ets tallant "No".


Però és que el tercer ja és per baixar-te els pantalons i cagar-te en tota la paradeta, que no coi! Que no vull castanyes, les detesto, si em fas menjar una castanya podras saber què he dinat només mirant l'estampat que et faré al terra.

Ves amb les castanyes a una altra banda home!


PS: Que acabeu de passar una bona nit de castanyada i no feu com jo que a les 12 ja era a casa.
.
.
.

Avui és el meu aniversari

En faig 19, sí, sóc un...


.
.
.

Les conseqüències del Dan Brownisme, o com escriure llibres amb la polla i vendre'ls a cabassos

Per culpa d'aquell home que un dia es va trobar un manual de "Escribe tu propio best-seller", útimament han aparegut un seguit de novel·les de merda que han fet rics als seus autors, milions de vendes, tothom parlant-ne, pel·lícules ultra-taquilleres i que no deixen de ser folletos de 500 pàgines de merda illegible. Arguments que no tenen cap mena de sentit o trames que ja les hem vist fins i tot a les pinícules de Disney.

Jo, de Dan Brown només n'he llegit 200 pàgines. D'un llibre que es diu El gran engany (en castellà, La conspiración), el qual a la portada surt una cita de la crítica perpetrada pel Washington Post: "Una obra mestra del suspens. Impossible deixar-la a mitges." Mentida, jo ho he fet i fins i tot crec que va ser la millor opció que podia pendre per preservar la meva integritat mental.

Per cert, ningú s'ha adonat de que la portada d'aquest últim i l'últim d'en Thomas Greanias (La profecía de la Atlántida) són pastades?

La veritat és que no conec res del tal Greanias, però què es pot esperar d'un títol així? L'Atlàntida, un altre tema més sobat que els pits d'una pornostar en els últims anys de la seva carrera i una profecía que preveu la fi del món d'una forma catastròfica, cruel i malèvola. Te pinta de ser una bona merda, com tots els de'n Brown. No us equivoqueu, El Código Da Vinci també és dolent, i la peli, pitjor. Un altre dia parlaré de lo dolentes que poden arribar a ser les pel·lícules basades en obres mestres de la literatura universal.
.
.
.

Pensant en el 2010

Ara que ja sóc gran i tinc pèls al pit, m'he de començar a plantejar realment qui vull que em representi.

Al març ja vaig votar i em vaig estrenar amb victòria. Sí, vaig votar al PSOE, no me n'arrepenteixo ja que el que volia era que no manés el PP i ho vaig aconseguir, i tot i que no compleixen tot el que prometen (com tots) em convenç prou la seva filosofia i el seu "talante".


El dubte que se'm plateja ara és, a qui he de votar a les eleccions a la Gene? M'he de deixar d'òsties i triar el que he mamat tota la vida? O m'he de deixar convèncer pels que se suposa que saben què és el que convé a Catalunya? Si no m'agrada la ideologia d'Esquerra, no sóc indepe i, sobretot, no m'agraden el Carod ni el Puigcercós, i resulta que votar al PSC cada vegada és torna més inútil, a qui cony he de triar?


Iniciativa? Neo-hippies amb complexe d'escombriaires, pijos mongoloides carregats d'òsties com diu en Jair, capaços d'amagar una dictadura del reciclatge sota boniques paraules com "sostenibilitat", "benestar" i "progrés social".

"M'aburreixo, tant de bó pogués agafar
la meva bicicleta i anar a la comuna
a fer uns malabars."

Convergència? Ho sento, la laca no em va. Si en 23 anys no van fer res per expulsar el feixisme pro-Franco a Catalunya no ho faran ara.


Ciutadans? Rebutjo el nacionalisme extrem, però no vull oblidar les meves arrels. Hi ha qui diu que son uns neo-fatxes enmascarats, segons el que diuen ells, són la solució als no nacionalistes que volen parlar castellà sense que la gent els senyali amb el dit. En part mel's crec, en part prefereixo no tenir-hi res a veure quan petin seques i ens haguem de mudar a la Catalunya Nord.

"Arribo a temps per la campanya?"

Així què? Antitaurí? Família i Vida? Partit Humanista? Voto en blanc i li passo el marró a un altre? O millor vaig a la Plaça St. Jaume amb un Panzer i acabem abans?
.
.
.